Torna a la pàgina d'inici
 
 
 
  Notícies FEFAC
inici FEFAC - Notícies
     
  Glovo és la punta de l’iceberg, segons l’Administració  
 

El passat 20 de novembre va tenir lloc a Barcelona la sessió “Distribució de productes farmacèutics per serveis de missatgeria i venda a través de plataformes digitals”, en el marc de la Jornada del sector Farmàcies organitzada pel gabinet d’advocats Escura i la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC).

 
 
  • Empresarials: FEFAC | AFB | AFET | AFELL | AGFE
  • Categories: General | Accions legals | FEFAC Actua
  • Etiquetes: FEFAC | medicaments | venda online | wallapop | Sanitas | Escura | glovo | plataformes digitals | mapfre
  • Data de publicació: 23/11/2018 12:14:40
 
 

En els últims anys, diferents plataformes digitals han entrat en el mercat de la venda de medicaments no subjectes a prescripció mèdica a través d’internet. El cas més recent és el de la plataforma Glovo, que rebia el passat mes de juliol un requeriment de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) ordenant el cessament de la seva activitat, per entendre que aquesta no s’ajustava a la legislació.

La venda a distància de medicaments subjectes a prescripció mèdica està prohibida pel Reial Decret Legislatiu 1/2015, de 24 de juliol (article 3 apartat 5). Pel que fa a la venda a distància de medicaments no subjectes a prescripció mèdica, està regulada pel Reial Decret 870/2103, de 8 de novembre, que estableix que la venda a distància només pot realitzar-se a través de llocs web d’oficines de farmàcia que compleixin les condicions recollides a l’article 3 d’aquest Reial Decret.

L’article 3 del Reial Decret 870/213 especifica que només poden dur a terme la venda a distància de medicaments no subjectes a prescripció mèdica a través de la web les oficines de farmàcia obertes al públic, legalment autoritzades, que hagin efectuat la comunicació d’aquesta activitat a l’òrgan competent de la seva respectiva comunitat autònoma. L’apartat segon d’aquest article diu que la venda a través de la pàgina web de la farmàcia s’ha de fer amb intervenció d’un farmacèutic, previ assessorament personalitzat. I a l’apartat 3 queda clar que la venda únicament pot realitzar-se directament des de l’oficina de farmàcia responsable de la dispensació, sense intervenció d’intermediaris. A més, a l’article 8 es recull que el nom del domini ha d’haver estat registrat pel titular de la farmàcia.

Pel que fa al transport del medicament, les condicions es recullen a l’article 11, on s’afirma que el subministrament dels medicaments des de l’oficina de farmàcia dispensadora fins al domicili indicat per l’usuari és responsabilitat de l’oficina de farmàcia. I concreta que si el transport es realitza a través d’un tercer, ha d’existir un contracte on s’estableixin les responsabilitats de cadascuna de les parts, les condicions del servei i les previsions exigides per la normativa de protecció de dades.

Denúncia de FEFAC a Glovo

Antoni Torres, president de FEFAC, va explicar als assistents la denúncia de FEFAC a Glovo presentada el passat mes de febrer davant del Departament de Salut, per entendre que la seva activitat comportava un risc per a la salut pública i una vulneració del principi de dispensació de medicaments i atenció farmacèutica. Aquesta va ser una de les primeres accions contra Glovo, juntament amb la iniciada el mateix mes de febrer per la Confederació Empresarial d’Oficines de Farmàcia d’Andalusia (CEOFA) i les seves associacions provincials, com la malaguenya Aprofarma. Al mes de maig el CGCOF va presentar la seva denúncia i Adefarma (Associació d’Empresaris de Farmàcia de Madrid) qüestionava la legalitat de Glovo el passat mes de juny, en un escrit presentat a la Subdirecció General d’Inspecció i Ordenació Farmacèutica.

El medicament no és un bé de consum

“El medicament no és un bé de consum sinó un bé regulat”, va afirmar Antoni Torres, qui va recordar que, pel que fa als medicaments amb recepta, és el metge qui avala la prescripció, amb la seva firma, el que genera l’obligació del farmacèutic de dispensar. Pel que fa als medicaments no subjectes a prescripció, qui assumeix la responsabilitat de la idoneïtat del medicament és el farmacèutic. “En els dos casos hi ha darrere un professional del sistema sanitari, responsable d’aquell producte, sigui de prescripció o de lliure dispensació, que garanteix la seguretat del pacient”, va puntualitzar.

“Les plataformes digitals volen obviar aquest control del medicament sense prescripció, la conseqüència del qual és la banalització del medicament com a bé de consum, en contra de la llei del medicament, que el que vol és garantir l’ús racional i la relació directa amb el farmacèutic-pacient”, va assegurar.

El president de FEFAC va posar èmfasi en què ha d’existir una relació directa entre el farmacèutic i el pacient per realitzar la venda i que no pot haver-hi intermediaris, com en el cas de Glovo. Sobre aquesta plataforma, va  afegir que la farmàcia ha de tenir un acord amb l’empresa de transport per vendre medicaments per internet, fet que no es dona. Antoni Torres va deixar clar que, des de l’empresarial, es continuarà denunciant a plataformes com Glovo i aquelles accions contràries a la normativa vigent.

Glovo continua venent medicaments online

Després de la resolució de l’Aemps, Glovo ha retirat la llista de productes i les fitxes dels medicaments, però a la seva web encara apareix la icona “Farmacia 24h” i es poden comprar medicaments. Quan es clica a “Farmacia 24 h” apareix la següent pregunta: “¿Qué necesitas?”. L’usuari pot demanar el medicament que desitgi a través d’aquest apartat i rebre’l en el lloc indicat. Així ho va demostrar un assistent durant la jornada, mostrant un medicament que acabava de comprar a través de Glovo i que un missatger li va entregar a la porta del mateix hotel on s’estava celebrant l’acte.

Davant d’aquesta situació improvisada, Manel Rabanal, cap de la Secció de Vigilància i Publicitat de Medicaments (Servei d’Ordenació i Qualitat Farmacèutiques del Departament de Salut), va dir que “Glovo no és un lloc web d’una oficina de farmàcia” i que a través de la seva plataforma “no s’hauria de poder demanar un medicament”. Rabanal va afegir que si existeixen proves de què a través d’aquesta plataforma es venen medicaments i que, per tant, Glovo està desacatant l’ordre de l’Aemps, “cal realitzar un altre requeriment per posar fi a aquesta situació”.

Rabanal va explicar als assistents que Glovo és només “la punta de l’iceberg” i va citar noms d’altres plataformes de compra i venda de béns de consum que han intentat entrar en aquest mercat, com Wallapop, que publicava anuncis de medicaments a títol particular. També va fer referència al cas de l’associació de plantes medicinals del conegut agricultor de Balaguer, Josep Pàmies, coneguda com a Dulce Revolución, per promocionar i vendre a la web productes pseudocientífics com el Miracle Mineral Solution (MMS), per curar l’autisme i altres malalties.

Enviament de medicaments per serveis de missatgeria

Rocío Martín, advocada d’Oficines de Farmàcia de Bufete Escura, va centrar la seva intervenció en l’enviament de medicaments per serveis de missatgeria i la venda a través de plataformes digitals, recordant casos com el de Blua, de Sanitas, que entregava a domicili medicaments, o el de Mapfre, que oferia un servei de Telefarmàcia 24 hores. L’advocada va explicar que aquestes pràctiques eren contràries a la llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris.

Aquesta llei, va explicar Rocío Martín, “prohibeix la venda per correspondència i per procediments telemàtics de medicaments, llevat de la venda online de medicaments no subjectes a prescripció mèdica específicament regulada i plantejava la prohibició de venda a domicili, tenint en compte que l’acte de dispensació s’ha de fer sempre a la farmàcia i no al domicili de l’usuari o el pacient”.

Actualment s’ha produït el requeriment de l’Aemps a la plataforma de venda a distància de Glovo, en el que, segons Rocío Martín, “hi ha hagut un acotament i una major precisió de la prohibició de la venda a distància i de la venda a domicili de medicaments per tal d’evitar que les plataformes digitals puguin trobar possibles esquerdes que els hi permetin evitar dites prohibicions”. “Si bé l’Aemps podria haver aprofitat per resoldre molts altres aspectes d’aquestes prohibicions, s’ha mostrat contundent a l’hora de posar límits a les plataformes de venda a distància que volien entrar en el mercat de la venda de medicaments”, va afegir.

La resolució de l’Aemps deixa clar que els medicaments estan sotmesos a una estricta regulació amb l’objectiu de garantir la seva qualitat, eficàcia i seguretat, tal com queda expressat en el Reial Decret 1/2015, de 24 de juliol, i que la venda a distància de medicaments no subjectes a prescripció està regulada pel Reial Decret 870/2013, que especifica que només poden fer-la les oficines de farmàcia amb la corresponent autorització.

Finalment, Rocío Martín va afegir que l’Aemps considera que “no constitueix venda a domicili l’ús eventual de serveis de missatgeria contractats per farmàcies perquè facin el lliurament a domicili de medicaments comprats a les seves pàgines web, o als encàrrecs de recollida que puguin fer els usuaris”. En aquest darrer cas, l’Aemps s’està referint a aquells casos especials de persones dependents, crònics polimedicats respecte dels quals, l’oficina de farmàcia, un cop feta la dispensació del medicament a la farmàcia que garanteixi la relació directa farmacètuic-pacient, pugui iniciar una actuació de remissió del medicament mitjançant un servei de missatgeria.

 
 
   
   
     
     
 
Web patrocinada per:
Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya - C/ Casanova, 84-86, Entr. 1ªC - 08011 Barcelona - Tel. 93 323 24 22 - Fax 93 454 61 77 | fefac@fefac.cat