Torna a la pàgina d'inici
 
 
 
  Notícies FEFAC
inici FEFAC - Notícies
     
  Mediformplus i BD Rowa acosten la innovació tecnològica a la farmàcia  
 

La digitalització de l’oficina de farmàcia permet una atenció més propera i personalitzada

 
 
  • Empresarials: FEFAC | AFB | AFET | AFELL | AGFE
  • Categories: General | Gestió | Eines digitals per a la farmàcia
  • Etiquetes: Serveis | gestió | big data | consell farmacèutic | digitalització | farmàcia | tecnologia | robotització
  • Data de publicació: 31/05/2018 13:40:09
 
 

Ahir va tenir lloc a Barcelona la 1ª Jornada de Transformació Tecnològica Digital de l’Oficina de Farmàcia, organitzada per Mediformplus i BD Rowa, a la qual va assistir FEFAC. L’objectiu, acostar la innovació tecnològica als farmacèutics per acompanyar la la farmàcia en el camí cap a la farmàcia del futur.

Apostant per la integració de les noves tecnologies i la digitalització de l'oficina de farmàcia, la robotització o el big data, la farmàcia s'acosta a una atenció més propera i personalitzada, l'objectiu final de les farmàcies modernes, segons expliquen des de Mediformplus.

L'aplicació de la tecnologia en el retail

El farmacèutic Miguel Angel Tovar va realitzar una radiografia de l'aplicació de la tecnologia en el nostre entorn, explicant com les ciutats estan començant a transformar-se gràcies a la inversió en tecnologia, modificant la forma de viure de les empreses i els ciutadans. "Més enllà d'aquestes "smart cities", podem veure l'aplicació de la tecnologia en les llars i en els negocis", va concretar Tovar.

El negoci, tradicionalment concebut com una botiga física, va evolucionar de la monocanalitat a la multicanalitat (quan un negoci té botiga física i online i distingeix per a cadascuna d'elles la política de preus, la comunicació, la imatge i l'elecció de marques). Actualment la tendència és l'omnicanalitat, que integra tots els canals amb l'objectiu de facilitar l'acte de compra.

El farmacèutic va explicar que l'aparició d'operadors com Amazon, Alibaba o El Corte Inglés és una tendència i que, per fer-los front, la farmàcia ha de treballar en xarxa, negociant el preu amb els majoristes i aprofitant l'avantatge competitiu de la farmàcia, que és la distribució. "Si no actuem, aquests operadors s'emportaran una part important del mercat, perquè negocien directament amb el laboratori i compten amb les seves pròpies línies", va concretar.

Per fer-ho, cal centrar-se en el client, fent que pugui comprar en qualsevol lloc, a qualsevol hora i recollint el producte on vulgui.

Recorregut del client o "customer journey"

Ignacio Barcala, director comercial de BD Rowa, va centrar la seva intervenció a analitzar l'experiència del client abans, durant i després d'entrar a la farmàcia. El recorregut que realitza, segons Barcala, pot dividir-se en la prevenda, la venda i la postvenda. Durant la prevenda, se li fa prendre consciència de l'existència d'un producte i es genera en ell la necessitat de comprar.

A la fase de venda cal oferir immediatesa, experiència, comoditat, solucions i confiança. I a la posvenda es treballa la retenció del client, és a dir, la seva fidelització.

Barcala va recordar que cal saber amb quins valors enfortir-se davant operadors com Amazon, que competeix en matèria de preu. El valor de la farmàcia és assessorar, va assegurar. En aquest sentit, va recordar que no és el mateix realitzar la venda acompanyada d'un consell farmacèutic que realitzar-la a través d'una pantalla, sense intervenció del professional. Barcala va ressaltar el valor de la farmàcia i el servei, acompanyat d'atenció i accessibilitat als productes.

En aquest context, va fer valdre la tecnologia a la farmàcia per recolzar el consell farmacèutic i la seva capacitat de divulgació de la salut. "Les pantalles mostren productes, però també expliquen coses", va afegir.

Les farmàcies robotitzades a Espanya són només el 5%

Nacho Martí, subdirector de Mediformplus, va posar èmfasi a la xarxa de farmàcies, amb 22.000 oficines i la imatge de marca que representen. També va destacar alguns aspectes a potenciar a la farmàcia:

  • Robotització. Les farmàcies robotitzades a Espanya suposen només un 5% del total.
  • Sistemes de fidelització. El 45% de les farmàcies té un sistema de fidelització, però solament un 3% el gestiona adequadament.
  • App de la farmàcia. 216 aplicacions de farmàcies (juny de 2016) "no és una xifra significativa d'evolució", segons Nacho Martí.
  • Venda online. El 2% de la compra de productes online a Espanya, quan a Alemanya és del 20% i, als països d'Europa, la mitjana és del 8%.

El benchmark, la robotització, els catàlegs digitals o el càlcul de la demanda són alguns dels aspectes a potenciar pel que fa al producte en matèria de digitalització. Els planogrames, el neuromarketing i els aparadors i lineals digitals interactius, eines que serveixen per enfortir la superfície de venda. Pel que fa a l'equip, fomentar la formació online i els sistemes de càlcul d'incentius. Finalment, realitzar enquestes, targetes de fidelització, fer servir les xarxes socials, webs i app per dirigir-nos al consumidor.

Estàndars GS1

Mònica Soler, d'AECOC (Asociación de Fabricantes y distribuidores), va explicar que treballen en el desenvolupament i impuls d'estàndards tecnològics i pràctiques de gestió que ajudin a les empreses a ser més eficients i competitives per millorar la seguretat del pacient i l'eficiència/reducció de costos.

Es tracta d'evitar la falta d'identificació estandarditzada de medicaments, productes sanitaris i de parafarmàcia; evitar errors de medicació; retirades de producte ineficient; gestió d'estocs ineficient; i la ruptura de la traçabilitat.

En xifres, s'estima que:

  • Més d'un milió de persones mor cada any com a conseqüència dels productes falsificats.
  • S'estima que 1 de cada 10 medicaments venuts al món és fals.
  • En determinades regions d'Àsia, Àfrica i Amèrica els medicaments falsificats representen més del 30%.
  • Aproximadament el 50% dels medicaments venuts a internet són falsos o no autoritzats.

Per reforçar les mesures de seguretat i prevenir l'entrada de medicaments falsificats, la Unió Europea va decidir modificar la directiva europea. L'any 2011 es va publicar la directiva 2011/162, que establia un paquet de mesures per reforçar els dispositius de seguretat, identificar un medicament i, d'altra banda, un dispositiu contra manipulacions, un adhesiu amb holograma o qualsevol altre mètode per saber si el producte ha estat obert o manipulat.

El 9 de febrer de 2019 entrarà en vigor el Reglament Delegat (UE) 2016/161 i les seves recomanacions hauran de tenir-se en compte per a la implementació de dispositius de seguretat com a part de les autoritzacions de comercialització de medicaments per a l'ús humà.

 
 
   
   
     
     
 
Web patrocinada per:
Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya - C/ Casanova, 84-86, Entr. 1ªC - 08011 Barcelona - Tel. 93 323 24 22 - Fax 93 454 61 77 | fefac@fefac.cat