Torna a la pàgina d'inici
 
 
 
  Notícies FEFAC
inici FEFAC - Notícies
     
  Què tem la indústria farmacèutica del Brexit?  
 

El sector ja treballa per una sortida del Regne Unit que no afecti la investigació, producció i accés als medicaments dels europeus

 
 
  • Empresarials: FEFAC | AFB | AFET | AFELL | AGFE
  • Categories: Política sanitària
  • Etiquetes: Farmaindustria | laboratoris | companyies farmacèutiques | Brexit
  • Data de publicació: 27/10/2017 13:55:20
 
 

La sortida del Regne Unit de la Unió Europea, fent efectiu el Brexit, no només afecta a la seu de l’Agència Europea del Medicament, sinó que hi ha molts aspectes en la política farmacèutica que caldrà resoldre si no es vol perdre competitivitat ni posar en risc l’accés dels pacients als medicaments. Sobre aquesta i altres qüestions va tractar el seminari sobre indústria farmacèutica i mitjans de comunicació organitzat per la patronal Farmaindustria que va tenir lloc el 24 d’octubre a Sigüenza.

El 29 de març del 2019 és la data límit perquè el Regne Unit surti de la UE, i la indústria farmacèutica, que ja està treballant per la millor sortida possible, veu com el temps s’esgota per trobar solucions als possibles problemes de la ‘desconnexió’ britànica, segons va expressar Iciar Sanz, directora del Departament Internacional de Farmaindustria. Una de les inquietuds del sector és que, si no s’adopten les mesures oportunes el Brexit tingui un efecte negatiu en la introducció de les innovacions, el subministrament, regulació i control de la seguretat dels medicaments.

Els laboratoris demanen dos anys d’adaptació

Per tant, Farmaindustria entén que la cooperació i alineació regulatòries entre la UE i RU en matèria de medicaments ha de continuar. Per tal que el sector pugui adaptar-se al nou marc, la indústria farmacèutica demana un període transitori d’adaptació de dos anys un cop el Regne Unit surti de la UE, el març del 2019. Ho veuen necessari per evitar conseqüències sobre la disponibilitat de medicaments, doncs és possible que els laboratoris es vegin obligats a realitzar nombrosos canvis en les seves estratègies productives i comercials.

Una de les propostes és que els treballadors de la UE i del RU puguin continuar treballant en la seva feina, evitant la reubicació d’empleats i projectes, que podrien afectar la producció. Consideren el lliure moviment de treballadors un element clau. Això també es trasllada a l’àmbit de la investigació, que ha de mantenir el seu nivell de col·laboració. El Regne Unit atrau una elevada inversió en investigació, de manera que es podria produir un problema de finançament. En el terreny de la propietat industrial, també es demana que s’apliquin estàndards similars als actuals.

Aposten per un acord de lliure comerç

També es veu la necessitat d’arribar a un acord en política comercial, duanera i aranzelària, per mantenir el flux comercial de medicaments. La participació de l’Agència Britànica Regulatòria de medicaments (MHRA) és essencial en l’aprovació de medicaments, i la UE i el RU haurien d’alinear processos perquè no es produïssin retards en l’aprovació i accés als medicaments. Respecte l’EMA, aquesta experta va afirmar que la seva reubicació no ha de pertorbar la seva activitat i funcionament ni l’accés als fàrmacs.

En un escenari ideal de cooperació total, on la UE i el RU estiguessin alineats en matèria d’assajos clínics, fabricació, subministrament, autorització i supervisió de nous medicaments, amb un acord de lliure comerç aranzelari i duaner, l’impacte sobre l’autorització de fàrmacs, la farmacovigilància, els riscos de salut pública i la gestió de crisis seria mínim.

Font: FEFAC

 
 
   
   
     
     
 
Web patrocinada per:
Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya - C/ Casanova, 84-86, Entr. 1ªC - 08011 Barcelona - Tel. 93 323 24 22 - Fax 93 454 61 77 | fefac@fefac.cat